Comença una època de canvis que des de fa un temps m'ha anat anticipant les flors. És el moment de prendre una decissió molt important. Des de fa quasi dos anys comence a prendre i conèixer les Flors de Bach. Fa uns mesos no entenia tot el que m'estava passant, perquè surtien determinades essències si no les lligava a la meva vida o no corresponien al moment que estava vivint. Ara, amb les coses molt mes clares i amb l'ajud de Walnut i Scleranthus, he sigut capaç de prendre una decisió que canviarà per complet la meva missió en el que he vingut a fer en aquesta vida. Un canvi que ve cridant desesperadament des de fa uns mesos, QUE NO HE SABUT ESCOLTAR i que per fi tindrà lloc.

Sempre he dubtat del que vuic fer, del que he vingut a fer. Sempre ha estat en la meva ment fer les coses pensant sempre en els demés deixant els meus sentiments i volers a una banda, resignant-me. Però aquesta darrera setmana ha sigut clau. Vaig estra treballant les Flors de Bach. Totes excepte Cerato. Sempre en busca de consell però se el que he de fer. Totes les vivencies, acompanyades per les flors, m'han fet alçar el cap i veure més enllà del que m'agrada: fer el que realment vuic deixant escollir el meu cor apartant-me de la conciencia, escoltant cada bateg el missatge que hem portava. Per fi, una nova vida.

…Practiqué con mi madre muchos tipos de masajes y también le apliqué Reiki, decía que mis manos le sentaban muy bien.

Cuando mi madre expiró me encontraba haciéndole un masaje reflexológico podal.  Era  al amanecer y tenía muy fríos los pies, hacía ya un día que no hablaba y estaba casi comatosa, fue un modo de acompañarla en el tránsito hacia otra dimensión, entre otras cosas porque me decía con frecuencia que mejoraba mucho de sus males con mis masajes e imposiciones de manos, de modo que como no hablaba también fue una forma de comunicarme con ella. Según mi hija mi madre me dispensaba un amor desproporcionado, más que incondicional. Cosas de hija crítica.

…Se trató de un momento muy bello e impactante en mi vida, un regalo maravilloso, pues tuve la oportunidad de acompañar a mi madre en el momento cumbre de su despedida.  Era el amanecer del 11 de setiembre del año 2008 en un mega hospital de Valencia, pero fueron tan sublimes esos momentos que, cuando estaba con sus pies entre mis manos, apareció por la ventana el primer rayo de luz del  día que iluminó sus pies, instantes después apenas se hizo notar su último suspiro. Limpié su aura mientras le susurraba al oído que la quería, que la amaba con pasión y que fuera confiada hacia la luz, hacia ese rayo de luz que nos acababa de regalar el nuevo día. Casi de novela,  pero cierto, mucho más hermoso de cómo lo estoy describiendo ahora, de nuevo estremecido por la  emoción.

Hola com sempre les flors fan el camí de les coses més suau i ple de colors. Amb la reflexo i les flors poc a poc aprenc a ser la persona que vull ser, deixant enrrera tot allò que no m'agrada i que no em fa sentir bé.

COMPARTINT  HAIKUS

El haikú és un tipus de poesia tradicional japonesa, que indueix a la pau i a la calma. Destaca sobretot per la seva senzillesa, no busca tant la  bellesa i la perfecció com gaudir de la fugacitat dels instants irrepetibles, ja que les seves arrels provenen de les filosofies orientals budista i zen. Per això té una mètrica molt simple (són només tres versos de 5, 7 i 5 síl·labes i sense rima), però és precisament aquesta senzillesa el que l’ha convertit en una de les poesies més delicades. Solen suggerir temes o paraules que d’una manera o una altra reflecteixen les estacions de l’any, per recordar-nos la naturalesa cíclica de la vida i la impermanència de totes les coses. Amb el haikú ens adonem de la profunditat que ens poden aportar les coses més petites.

REFLEXO

Gràcies a la reflexologia he pogut arribar a aquest estat de pau i calma, i en practicar-lo a d’altres persones he tingut la satisfacció de comprovar que també ho han aconseguit. I tot, a través d’aquest lloc tan petit i amagat com són els nostres peus.
No ha estat només la troballa d’entendre que uns punts concrets ens poden dur a la totalitat del cos, sinó d’experimentar que a més, un contacte físic tan mínim i localitzat pot portar a un contacte humà molt més íntim i serè amb l’altra persona.

Per això, aquest camí d’autoconeixement l’he experimentat amb la suavitat dels pètals de les flors, aparentment tan fràgils però de fet, tan subtils.

HAIKU REFLEXO 

En el viatge

els nostres peus sentiren

flors a les plantes